El Senyor, l’única esperança ^*

    ¹ Escolta això que et dic,
la complanta que entono per tu, poble d’Israel!
    ² Israel ha caigut
i no s’alçarà més.
Jeu a terra, abandonat,
i ningú no l’ajuda a aixecar-se. ^*
    3 Això diu el Senyor Déu:
«A Israel, de mil homes
que una ciutat envia a la guerra,
en quedaran cent i prou;
i de cent que l’altra n’envia,
només en quedaran deu.» ^*
    4 Això diu el Senyor a Israel:
«Cerqueu-me, ^* si voleu viure,
    ⁵ però no busqueu res en el santuari de Betel
ni aneu més a Guilgal.
No pelegrineu a Beerxeba. ^*
Perquè els habitants de Guilgal seran tots deportats
i Betel serà un cau de maleficis.» ^*
    6 Cerqueu el Senyor, si voleu viure;
si no, envairà com un foc el casal de Josep,
el consumirà, i a Betel no hi haurà qui l’apagui. ^*
    7 Perquè converteixen el dret en absenta, l’herba amarga,
i llancen per terra la justícia. ^*
    8 Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió,
el qui treu l’alba de la fosca
i fa del dia negra nit;
el qui crida les aigües de la mar
i les aboca sobre la terra. ^*
El seu nom és «el Senyor».
    ⁹ Ell, davant els poderosos,
defensa el qui ha estat espoliat,
i espolia les ciutats fortificades. ^*
    10 Vosaltres odieu el qui exigeix judicis justos,
avorriu el qui diu la veritat.
    ¹¹ Trepitgeu els febles
i els preneu la seva part de gra.
Per això no habitareu pas
les luxoses cases que heu construït
ni beureu el vi
de les vinyes selectes que heu plantat. ^*
    12 Jo sé que amuntegueu les culpes,
que són molts els vostres pecats:
maltracteu l’innocent, accepteu suborns,
no feu justícia als pobres. ^*
    13 Per això, en aquest temps de dissort,
l’home assenyat ha de callar. ^*
    14 Cerqueu el bé i no el mal, ^*
si voleu viure;
així el Senyor, Déu de l’univers,
serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. ^*
    15 Avorriu el mal i estimeu el bé,
defenseu la justícia als tribunals;
potser llavors el Senyor, Déu de l’univers,
s’apiadarà dels supervivents de Josep. ^*
    16 Això diu el Senyor, Déu de l’univers:
«Hi haurà planys per tots els carrers,
cridaran ais per totes les places.
Convocaran al dol la gent del camp,
i a plànyer-se, els ploraners d’ofici. ^*
    17 Quan passaré entre vosaltres
hi haurà planys per totes les vinyes.» ^*
Ho diu el Senyor.

El dia del Senyor

    ¹⁸ Ai dels qui anhelen el dia del Senyor!
Què n’espereu, d’aquell dia?
Serà un dia de fosca i no de llum. ^*
    19 Serà com l’home que fuig d’un lleó
i es troba amb un os;
es refugia a casa,
repenja la mà a la paret,
i el pica una serp. ^*
    20 ¿No serà, doncs, fosca, i no pas llum, el dia del Senyor?
Serà un dia de tenebres,
sense gens de claror. ^*

Un culte detestable

    ²¹ Diu el Senyor:
«Detesto i refuso les vostres festes;
els vostres aplecs sagrats, no els puc veure.
    ²² Ni que m’oferiu holocaustos
i ofrenes, no m’hi complac;
els sacrificis de comunió, ni tan sols me’ls miro.
    ²³ No em molesteu més amb el xivarri dels vostres cants.
No vull sentir el so de les vostres arpes. ^*
    24 Deixeu que el dret brolli com l’aigua
i la justícia ragi com un torrent inestroncable.
    ²⁵ »Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d’Israel, ¿em vau presentar mai sacrificis i ofrenes? ^{* 26} Però ara heu portat en processó les estàtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral. ^* Són les estàtues que vosaltres mateixos us heu fet. ²⁷ Per això us deportaré més lluny de Damasc.» ^*
Ho diu el Senyor. El seu nom és «Déu de l’univers».