Segon poema d’Elifaz

    ¹ Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:

L’home no ho sap pas tot

    ² Un savi no respon amb lliçons buides, ^*
no infla el pit amb raons sense valor;
    ³ no empra arguments que no serveixen
ni parla per parlar.
    ⁴ Tu mines el temor de Déu
i tires per terra allò que d’ell puguem dir,
    ⁵ perquè parles amb malícia
i tries el llenguatge dels astuts.
    ⁶ Et condemna la teva boca, no pas jo:
t’acusen els teus llavis. ^*
    7 ¿Et van infantar el primer?
¿Vas néixer abans que les muntanyes? ^*
    8 ¿Assisteixes al consell de Déu ^*
i acapares la seva saviesa?
    ⁹ Què saps tu que no sapiguem nosaltres?
Què coneixes que nosaltres ignorem?
    ¹⁰ Entre nosaltres hi ha savis i experts,
amb més edat que el teu pare. ^*
    11 ¿Et sembla poc que Déu et consoli
i que nosaltres et parlem dolçament? ^*
    12 Per què perds la calma
i se t’encenen els ulls
    ¹³ quan et revoltes contra Déu
i enraones sense fre?
    ¹⁴ Un home, ¿pot ser pur?
¿Pot creure’s just un nat de dona? ^*
    15 Si Déu no es fia dels seus sants,
si ni el cel no és pur als seus ulls, ^*
    16 encara menys ho serà un home, ^*
rebel i repugnant,
que engoleix el mal com si fos aigua. ^*

Les lliçons dels savis

    ¹⁷ Escolta’m i t’instruiré; ^*
et diré el que conec per experiència,
    ¹⁸ allò que expliquen els savis:
ells no amaguen res.
Ho han après dels seus pares, ^*
    19 d’aquells a qui fou donat el país
sense que cap estranger s’infiltrés enmig d’ells. ^*
    20 La vida del malvat és un turment continu:
els seus anys estan tots comptats.
    ²¹ Sempre sent veus que l’esglaien,
el Devastador ^* l’assalta mentre està en pau.
    ²² No confia escapar de la tenebra:
viu entre l’espasa i la paret.
    ²³ Veu al seu davant el bec dels voltors,
no s’escaparà de la desfeta.
El jorn de la tenebra l’aclapara,
    ²⁴ l’envaeixen el temor i l’angoixa,
l’acorralen com el rei que prepara l’escomesa. ^*
    25 Ha volgut alçar la mà contra Déu!
Ha gosat desafiar el Totpoderós! ^*
    26 Avança amb el coll tibat
darrere el seu escut enorme,
    ²⁷ perquè té la cara robusta
i l’esquena plena de força.
    ²⁸ Habita en viles destruïdes,
en cases on ningú no viuria,
condemnades a ser una ruïna.
    ²⁹ Un home així no es farà ric,
no mantindrà el seu patrimoni,
la seva hisenda no prosperarà.
    ³⁰ No podrà sortir de la tenebra, ^*
la xardor rostirà els seus rebrots, ^*
encesos per l’alè de Déu.
    ³¹ Confia en l’engany, i s’equivoca,
perquè l’engany serà el seu salari, ^*
    32 que es consumirà abans d’hora:
el seu brancam no reverdirà.
    ³³ Serà com un cep amb raïm agre, ^*
com un oliver que perd la flor.
    ³⁴ Les colles d’impius són bordes;
el foc crema les seves cases,
perquè les han bastides amb suborn.
    ³⁵ Qui engendra malícia, infanta maldat. ^*
Aquest, dintre d’ell, cova l’engany!