1 El meu alè s’esgota,
els meus dies s’acaben,
tinc un peu a la tomba.

    2 Els burletes m’envolten,
el seu menyspreu em treu la son.

    3 Accepta, Senyor, de ser el meu garant.
Qui es comprometria, sinó tu, a favor meu?

    4 Tu, que els has tancat l’enteniment,
no deixaràs pas que triomfin.

    5 ¿Ets com el qui convida els amics
mentre els propis fills han de menjar amb els ulls?

Soc la riota de tothom


    6 M’has convertit en la riota de la gent,
en la claveguera de les seves injúries.

    7 La pena apaga els meus ulls,
no soc més que l’ombra de mi mateix.

    8 Els homes respectables n’estan tots sorpresos,
la gent d’ordre em retreu de ser un impiu.

    9 Però el qui és just manté la seva ruta,
el qui té les mans netes augmenta el coratge.

    10 Veniu, doncs, veniu tots vosaltres!
No trobo ningú que sigui savi!

    11 Els meus dies van passant,
els meus plans i esperances s’esvaeixen.

    12 ¿Preteneu que la nit sigui dia?
¿Voleu fer creure que la llum s’acosta,
quan de fet arriba la tenebra?

    13 Espero viure al país dels morts,
estendre el meu jaç a la fosca.

    14 Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!»
I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!»

    15 On és, doncs, la meva esperança?
Qui en pot veure una espurna?

    16 Ella baixa amb mi al país dels morts,
caiem plegats a la pols.