Segon poema de Bildad


    1 Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué:

L’impiu acaba malament


    2 Poseu fi a tantes paraules!
Reflexioneu, i després parlarem clar!

    3 Per què hem de permetre que ens tractin com a bèsties?
¿Penseu que som tan beneits?

    4 Tu amb la teva ràbia et trosseges.
¿Vols buidar d’homes la terra
o fer lliscar les roques del lloc on reposen?

    5 La llum de l’impiu s’apaga.
No brilla la flama de la seva llar,

    6 l’oli de la llàntia se li acaba,
la seva vida queda a les fosques.

    7 Els seus passos ferms, ara trontollen,
caurà a la pròpia trampa:

    8 ja té els peus al forat,
camina sobre les branques,

    9 un llaç li enganxa el taló,
queda atrapat al parany.

    10 La corda s’amagava sota terra,
el filat l’esperava al camí.

    11 L’envaeixen els terrors pertot arreu,
el persegueixen pas a pas.

    12 La seva força s’esgota per la fam,
la misèria es planta al seu costat.

    13 La pitjor malaltia, filla de la mort,
li podreix la pell i els membres.

    14 L’arrenquen de la pau del seu recer
i l’arrosseguen al reialme del terror.

    15 S’apoderen de la seva mansió,
escampen sofre damunt la seva heretat.

    16 És un arbre d’arrels seques
i de branques mortes i tallades.

    17 El seu record desapareix del país,
el seu nom ja no sona per enlloc.

    18 El llancen de la llum a les tenebres,
l’expulsen de la terra habitada.

    19 No deixa fills ni parents entre el seu poble,
no sobreviu ningú de casa seva.

    20 De llevant fins a ponent,
tothom queda esborronat escoltant la seva fi:

    21 «Això resta de l’estatge de l’injust,
aquesta és la llar del qui no coneix Déu.»