Segon poema de Bildad

    ¹ Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué:

L’impiu acaba malament

    ² Poseu fi a tantes paraules!
Reflexioneu, i després parlarem clar! ^*
    3 Per què hem de permetre que ens tractin com a bèsties?
¿Penseu ^* que som tan beneits?
    ⁴ Tu amb la teva ràbia et trosseges.
¿Vols buidar d’homes la terra
o fer lliscar les roques del lloc on reposen?
    ⁵ La llum de l’impiu s’apaga. ^*
No brilla la flama de la seva llar,
    ⁶ l’oli de la llàntia se li acaba,
la seva vida queda a les fosques.
    ⁷ Els seus passos ferms, ara trontollen,
caurà a la pròpia trampa: ^*
    8 ja té els peus al forat,
camina sobre les branques,
    ⁹ un llaç li enganxa el taló,
queda atrapat al parany.
    ¹⁰ La corda s’amagava sota terra,
el filat l’esperava al camí. ^*
    11 L’envaeixen els terrors pertot arreu, ^*
el persegueixen pas a pas.
    ¹² La seva força s’esgota per la fam,
la misèria es planta al seu costat.
    ¹³ La pitjor malaltia, filla de la mort,
li podreix la pell i els membres.
    ¹⁴ L’arrenquen de la pau del seu recer
i l’arrosseguen al reialme del terror. ^*
    15 S’apoderen de la seva mansió,
escampen sofre damunt la seva heretat. ^*
    16 És un arbre d’arrels seques
i de branques mortes i tallades. ^*
    17 El seu record desapareix del país,
el seu nom ja no sona per enlloc. ^*
    18 El llancen de la llum a les tenebres, ^*
l’expulsen de la terra habitada.
    ¹⁹ No deixa fills ni parents entre el seu poble,
no sobreviu ningú de casa seva. ^*
    20 De llevant fins a ponent,
tothom queda esborronat escoltant la seva fi:
    ²¹ «Això resta de l’estatge de l’injust,
aquesta és la llar del qui no coneix Déu.»