Sisè poema de Job

    ¹ Job va replicar:

Per què m’humilieu?

    ² Fins quan em parlareu
per afligir-me i humiliar-me?
    ³ Ja m’heu insultat massa vegades!
¿No us avergonyiu de maltractar-me així?
    ⁴ Si fos cert que anés errat,
l’error seria cosa meva. ^*
    5 Però vosaltres em mireu de dalt a baix
i em tireu en cara el meu dolor.
    ⁶ Sapigueu, doncs, que és Déu qui m’oprimeix
i m’atrapa amb el seu filat. ^*

Estic encerclat i abandonat

    ⁷ Si crido perquè m’ajudin, ningú no em respon;
si demano auxili, ningú no em fa justícia. ^*
    8 Déu m’ha barrat el camí, i no puc passar: ^*
omple de tenebra les meves rutes.
    ⁹ M’ha despullat d’allò que m’honorava,
m’ha llevat la corona del prestigi. ^*
    10 Em soscava per tots cantons i trontollo,
arrenca, com un arbre, la meva esperança. ^*
    11 Arbora contra mi el seu enuig,
em tracta com si fos un enemic. ^*
    12 Les seves tropes arriben totes juntes,
construeixen terraplens per atacar-me,
acampen encerclant la meva tenda.
    ¹³ Déu allunya de mi els meus germans,
els coneguts em tracten com un foraster; ^*
    14 ja no em visiten els amics,
els parents s’han oblidat de mi.
    ¹⁵ Fins els hostes i les serventes de casa meva
em tracten com un estrany:
als seus ulls soc un intrús.
    ¹⁶ Crido el meu servent i no en fa cas, ^*
ni que el supliqui amb veu dolça.
    ¹⁷ La meva esposa no aguanta el meu alè
i faig fàstic als meus propis germans. ^*
    18 Fins els marrecs em menyspreen:
quan provo d’alçar-me, es burlen de mi.
    ¹⁹ Em detesten els millors amics,
els qui més m’estimaven em giren la cara. ^*
    20 Només tinc la pell i l’os, ^*
faig cara de mort en vida. ^*
    21 Tingueu pietat de mi, amics meus,
que la mà del Senyor m’ha colpejat! ^*
    22 Per què em perseguiu com Déu em persegueix?
¿Encara no m’heu masegat ^* prou?
    ²³ Tant de bo que les meves paraules quedessin escrites,
gravades en una inscripció,
    ²⁴ fixades amb cisell d’acer
i resseguides amb plom,
entallades per sempre a la roca!

El meu defensor intervindrà

    ²⁵ Però jo sé que el meu defensor ^* viu
i que a la fi s’alçarà ^* de la pols.
    ²⁶ I, després que m’arrenquin la pell
i em quedi sense carn, jo contemplaré Déu. ^*
    27 Jo mateix el contemplaré,
el veuran els meus ulls, ^* no els d’un altre: ^*
el meu cor se’n deleix dintre meu.
    ²⁸ Vosaltres dieu: «Com el perseguirem?» ^*
Però quina raó trobeu en mi per a acusar-me?
    ²⁹ Compte, que l’espasa no us atrapi,
perquè seria la pena que mereixeu.
Sapigueu que hi ha algú que jutja!