1 El vi és descarat, la beguda engresca;
qui hi perd la xaveta no posarà mai seny.

    2 Rugit de lleó, la ira del rei;
a qui l’enfurisma li va la vida.

    3 Retirar-se d’una disputa honora;
el neci sempre s’hi embolica.

    4 A la tardor el gandul no vol llaurar,
però a la sega buscarà i no trobarà res.

    5 Aigua profunda és la intenció de l’home:
el qui és sagaç l’arriba a pouar.

    6 Molts es vanten de ser gent lleial;
però un home de confiança, qui el trobarà?

    7 El just mena una vida honrada:
feliços els fills que deixarà!

    8 El rei, quan seu al tribunal,
destria el mal d’un cop d’ull.

    9 ¿Qui pot dir que té el cor net,
que és pur del pecat?

    10 Doble pes i doble mesura:
el Senyor detesta una cosa i l’altra.

    11 El jove deixa entreveure en el seu fer
si el seu obrar és pur i honrat.

    12 L’orella hi sent, l’ull hi veu:
tots dos els ha fet el Senyor.

    13 No dormis massa, que t’empobriràs;
obre bé els ulls i tindràs pa de sobra.

    14 «No val res, no val res!», diu el comprador,
i després se’n va tot fregant-se les mans.

    15 L’or i els corals abunden,
però un parlar entenimentat no es troba.

    16 Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat
i després empenyora’l a favor d’un desconegut.

    17 Entra molt bé el pa robat,
però després la boca s’omple d’arena.

    18 Sospesa els teus projectes i assegura-te’n;
si has de fer la guerra, calcula bé.

    19 El xafarder tot ho xerra;
no tinguis tractes amb el bocamoll.

    20 Al qui maleeix pare i mare
se li apagarà la llàntia enmig de la foscor.

    21 Fortuna que de cop comença a créixer
no tindrà un final beneït.

    22 No diguis: «Tornaré mal per mal!»
Confia en el Senyor i ell et salvarà.

    23 El Senyor detesta els pesos falsos:
no és bo de fer trampa amb les balances.

    24 El Senyor dirigeix els passos de l’home;
perquè l’home, com podria saber on va?

    25 És un parany fer prometences sense solta
i després haver-se’n de desdir.

    26 Un rei savi esventa els malvats
i els fa passar el corró pel damunt.

    27 La llàntia del Senyor és l’alè que ha infós en l’home:
li ressegueix els racons més íntims.

    28 L’amor fidel protegeix el rei,
la misericòrdia aferma el seu tron.

    29 La força és l’honor dels joves;
els cabells blancs, la glòria dels vells.

    30 Cal obrir ferides per a drenar el mal,
calen cops per a netejar el fons de l’home.